Etiquetes

23 de set. 2011

"Salad rusa" a Andalusia

Aquests dies he estat de vacances per Sevilla i Còrdova, ciutats magnífiques per admirar-les, passejar-hi i menjar-hi d'allò més bé! Això sí, entre els clàssics "salmorejos" i "flamenquins" també hi vaig trobar algun plat i menú d'allò més sorprenent. Aquí us en deixo una mostra!

1) Un combinat d'anglès-castellà prou original. De fet, al mateix establiment anunciaven un "lunch menu" (per menú del dia) amb "3 first plates starters" i "3 second plates to continue...".

2) El menú Copa Davis (aprofitant que a Còrdova s'hi celebraven les semifinals)

3) El menú més femení: en aquest restaurant asiàtic el dijous fan el "dia de la dona" i, a nosaltres, ens ofereixen el seu buffet per 5€. Com si anéssim a la discoteca, vaja...

4) La reina de les truites de patata...

5)... i el més forçut del mercat: el dependent que "te machaca" les olives en exclusiu directe (just a la mateixa parada on tenen pebrots "pá asá").


13 de set. 2011

Nandu Jubany: "M'agrada cuinar perquè et permet fer feliç a la gent"

Per motius de feina, he tingut l'oportunitat de tornar a parlar amb el Nandu Jubany, propietari i cuiner de Can Jubany (1 estrella Michelin), i un dels noms més consolidats del panorama gastronòmic actual (ai, com ens agrada fer aquest tipus de frases...). En fi, que personalment encara no he pogut tastar cap dels seus plats (tot arribarà!), però sí que us puc dir que el Nandu és una persona molt agradable, d'aquells que ràpidament et tracten "de tu a tu".

Aquí us deixo algunes de les coses que em va explicar, una mostra més de la seva autoexigència i humilitat.

La tradició familiar va condicionar que et dediquessis a la cuina, o va ser una elecció completament lliure?
És cert que als 10 anys vaig començar a treballar al restaurant familiar [Urbisol] i aleshores no volia ser cuiner. Tot i així, als 15 anys i després d’haver-hi dedicat també caps de setmana, nadals...., vaig veure que sí, que allò era lo meu. A partir d’aquí vaig començar a treballar amb el Carles Gaig, el Martín Berasategui o el Marcel, i vaig adonar-me que jo també volia un restaurant, petit, per cuidar els clients. Quan tenia 24 anys vaig agafar Can Jubany amb la meva dona i vam engegar un negoci que encara s’ha de millorar, però que aviat serà el restaurant dels meus somnis.

Què és allò que tant t’atrau del món de la restauració?
M’agrada cuinar perquè et permet fer feliç a la gent. A mi m’encanta la relació amb el client i gaudeixo veient el resultat de la nostra feina: al matí tu prepares un guisat i ells al migdia ja se l’han menjat. Et feliciten, t’ho agraeixen al moment i no et cal esperar 3 anys per veure el sentit d’allò que fas. És una feina dura, però agraïda.

Alguna vegada t’has plantejat canviar de professió?
No, mai, sinó tot el contrari: el restaurant sempre ha anat creixent.

Quines són les claus per tenir èxit en un negoci com aquest?
La constància, la professionalitat i l’honradesa, de cara al client i al producte. A la gent se l’ha de cuidar, mimar, oferir-li sempre el millor.

I si et volem fer feliç a tu...què t’hem de cuinar? Quin és el teu plat preferit?
Els ous ferrats de les meves gallines [a Can Jubany tenen hort i granja], acompanyats de sobrassada o cansalada. És boníssim.

Recomana’ns un restaurant (i que no sigui el teu!)
La Fonda Gaig m’agrada molt. El Carles Gaig és el meu amic i mestre, i té un restaurant ideal per anar-hi amb la família. Passes el dia a Barcelona (vas al Tibidabo, puges al bus turístic, etc.) i després vas cap allà a menjar bé.

9 de set. 2011

Pomes i peres

Ahir, a la col·laboració que faig al programa "La cuina de Carbó" de COMRàdio, vam estar parlant de la gastronomia de Lleida. Capital de la terra ferma i capital de la fruita (1 de cada 2 pomes i peres que creixen a Espanya ho fan a la zona de Lleida).

En aquest link podeu recuperar el programa i escoltar les receptes que van proposar els oients: des d'una senzilla però fantàstica salsa de poma per la carn, fins a un original aftereight de peres (mmm!), passant per clàssics com el pastís de poma i l'ànec amb peres. Lògicament, vaig sortir d'allà amb ganes de provar tots aquests plats i, per tant, amb deures per uns quants dies!

I aprofitant que em vaig endinsar en l'infinit i fantàstic món de les fruites, us deixo un petit repàs d'algunes de les varietats de peres i pomes que creixen a Lleida.


Us les presento, d'esquerra a dreta:
- Golden (groga, dolceta, ideal per cuinar al forn i per incloure a les amanides)
- Royal Gala (vermella sobre fons groc, dolça, amb un punt d'àcid i cruixent)
- Fuji (vermella sobre verd, molt dolça, sucosa i cruixent)
- Granny Smith (de color verd intens, molt cruixent i àcida)

I pel que fa a les peres...

Seguim començant per l'esquerra:
- Blanquilla (color verd amb taques vermelles, dolça i molt sucosa)
- Llimonera (pell groga i amb puntets, molt dolça i sucosa)
- Conference (allargada i amb taques marrons, molt gustosa)

A veure si a partir d'ara les reconec a la primera :)

7 de set. 2011

Postres de músic

Panses, figues, nous, ametlles, avellanes... i tot ben regat amb un got de moscatell o vi dolç. Aquesta combinació ens pot recordar la cançó nadalenca del noi de la Mare, però sobretot ens evoca allò que tots (o això és el que em pensava jo) coneixem com a "postres de músic"... Un nom curiós, no?

Vet aquí que fa molts i molts anys, quan encara no hi havia tàpers ni entrepans congelats, els músics solien voltar (com ara) pels pobles, tot oferint els seus espectacles a qui els volgués veure. Segons sembla, abans de sortir a l'escenari (o entre actuacions), els artistes picaven fruits secs que en alguns casos servien de postres, en altres de sopar complet.... D'aquí precisament ve el nom "postres de músic", un plat pràctic i ràpid de menjar: no necessita coberts, no embruta i aporta energia suficient per a tota l'orquestra.

Com podeu imaginar, aquesta història no és meva, sinó que la vaig sentir dimarts a la secció "Perles cultivades" que fa el Ramon Solsona a El Món a RAC1. Per completar la teoria etimològica, també van apuntar que, sovint, la gent del poble premiava amb fruits secs els músics que actuaven per les festes majors. Ah! i van explicar que les paraules "nyoca" i "ganyips" també s'utilitzen per referir-se a aquest conjunt de calories tan temptador.

A partir d'aquí, i aquests dies que tothom parla del català i el castellà, he pensat que estaria bé repassar algunes paraules que, a la cuina, poden provocar confusions (a mi, la primera):
- POSTRES, en català sempre s'ha de dir en femení i en plural (en castellà "postre", masculí).
- AROMA, com el seu sinònim olor: per nosaltres és una paraula femenina i per ells, masculina.
- LLEGUM: pels seguidors de Pere Calderes és masculina i pels descendents de Miguel de Cervantes és femenina.

Una possible frase per recordar-ho: "Les aromes dels llegums, a les postres? No, gràcies!" (femení-masculí-femení)

1 de set. 2011

Fajites globalitzades

Com la majoria de persones que s’independitzen (respecte els pares, no del govern central), jo també vaig tenir una "diada Ikea". Vam mesurar tot tipus de mobles, vam apuntar moltes col·leccions de noms impronunciables i vam acabar el matí quan la majoria de catalans ja havien dinat. Així les coses, vam caure en la temptació (manipulació?) de menjar alguna cosa ràpida a la mateixa botiga. El petit frankfurt dins d’un pa enorme ens va decebre (perquè després diguin que la mida no importa), mentre que el rotllet de salmó “no estava malament”. Ahir, però, vaig provar de millorar-ne la fórmula i, com que el resultat va ser un èxit, aquí us en deixo la recepta.

*Ingredients:
- “tortilles” mexicanes (als supermercats se’n troben fàcilment)
- enciam
- 1 paquet de salmó fumat
- formatge
- olives (farcides amb anxova)
- 1 all tendre
- vinagre de poma
- oli i sal
- orenga
- 1 iogurt

*Elaboració:
- Rentem i tallem l’enciam a tires, ben petites.
- Tallem, també a trossets menuts, els altres ingredients (salmó, formatge, olives, all tendre).
- Ho barregem tot plegat, amanit amb una mica d’oli i vinagre de poma (3 parts d’oli per 1 de vinagre, aprox.).
- Escalfem al microones les “tortilles”, durant 30 segons.
- Preparem una salsa de iogurt, tot barrejant un iogurt, una mica d’oli, sal i orenga (ho podem fer amb una cullera, al mateix pot del iogurt).
- Posem la salsa damunt el farcit i, finalment, enrotllem la “fajita”...queda molt bo i refrescant!

*Altres:
- Podem tenir preparada la barreja a la nevera i, d’aquesta manera, només necessitarem 5 minuts per preparar l’àpat!