Etiquetes

31 de març 2012

Fideus amb salsa romesco

Fa uns dies, al curs de cuina, vam rossejar fideus. Vam seguir una recepta força senzilla (sobretot si ja tens el brou de peix fet!), però la vam arrodonir amb un acompanyament que a tots ens va sorprendre: salsa romesco. I jo que em pensava que només la fèiem servir per acompanyar els calçots i altres verdures a la brasa!
Aquí us deixo la recepta de tot plegat perquè ho proveu vosaltres mateixos. Ah, i un truc: la salsa romesco la vam fer passant tots els ingredients directament pel braç elèctric (això sí, l'oli s'hi ha d'anar afegint igualment de mica en mica, perquè no es talli). Bon profit!

ROSSEJAT DE FIDEUS
*Ingredients:
- 350 gr. de fideus del número 1 o 2 (millor del número 1, que s’aixequen més fàcilment)
-1 sèpia bruta
-2 grans d‘all
-1 ceba petita
-1 pebrot verd petit
-1 l. de brou de peix
-2 cullerades de conyac
-1 cullerada petita de pebre vermell dolç
-oli d’oliva
-sal 

*Elaboració:
-En una olla poseu a sofregir el pebre vermell amb una mica d’oli, durant uns segons.
-Immediatament poseu el brou de peix i les dues cullerades de conyac. Un cop arrenqui el bull reserveu-lo a banda.
-En una paella de fer l‘arròs es posen a sofregir, poc a poc i amb un bon raig d’oli, el grans d’alls sencers i sense pelar. Quan els tingueu enrossits, es retiren.
-Seguidament, en el mateix oli, poseu els fideus i aneu-los remenant perquè s’enrosseixin uniformement. Una vegada ben rossos, coleu-los de l’oli en un colador.
-Recuperem l’oli de fregir els fideus i fem un sofregit amb la ceba, el pebrot i la sèpia tallada petita. Quan el sofregit sigui ben ros, hi afegiu els fideus rossos i hi tirem el brou de peix ben calent. Ho coem 5 minuts al foc i després ho posem 7 minuts més al forn, perquè els fideus quedin ben drets.
-Se serveixen amb una mica de salsa romesco (o all-i-oli). 

 SALSA ROMESCO
*Ingredients:
-1 cabeça d’all, pelada però sense desgranar
-2 tomàquets (millor de pera), que siguin vermells
-2 nyores 
-1/2 bitxo
-20 gr. d’ametlles i avellanes torrades, pelades 
-1 llesca de barra de pa de 1/4, torrada i remullada amb vinagre de bona qualitat
-200 cc. d’oli d’oliva verge
-sal i pebre mòlt 

*Elaboració:
- Al forn, escalivem els alls i els tomàquets (amb una creu al cul, per després pelar-los millor)
- Un cop s’hagi refredat una mica, ho pelem i traiem les llavors dels tomàquets.
- Posem les nyores i els bitxos en remull, amb aigua tèbia. Després, amb un ganivet traiem la polpa i es reserva.
- Es piquen els alls al morter, i tot seguit s’hi van picant les ametlles i les avellanes d‘una en una perquè quedin ben aixafades.
- S’hi afegeix la torrada remullada, els tomàquets trossejats, les nyores i els bitxos. Tot plegat ha de quedar una pasta molt espessa.
- Aleshores s’hi va tirant l’oli (com si féssim maionesa, poc a poc perquè no es talli).
- Es condimenta amb sal i pebre i ja està llesta!

28 de març 2012

La meva primera visita a Alimentària 2012

Escala obligada a Espanya (plaça) i arribo finalment a Fira Barcelona Gran Via ("no me l'imaginava tan gran!"). Maletes de rodes, cintes d'aquelles que et llisquen endavant i uniformes amb pressa. Em pregunto si no he aterrat a la terminal equivocada. Unes tímides parcel·les, de color verd artificial i amb cossos estirats prenent el sol, em fan canviar d'opinió: ara diria que sóc al campus... Ho confirmo quan veig un grup de gent fent cua per accedir a un dispensador de xurruques amb gust de barbacoa. Sort que just al costat hi ha l'estand d'aquell edulcorant que t'ajuda a controlar la hipertensió!

Molt encertat, aquí tot són excessos. Pots de maionesa més grans que la banyera de casa, gelats amb gust de paella i paquets de callos envasats al buit. La tendència és fer-nos la vida més fàcil, tot marcant-nos un camí que ens desvia del xup-xup, el xino-xano i el foc a poc.

Els porucs, no patiu. En aquesta aventura ens acompanyen un avi amb boina, ambaixador de la gastronomia de Navarra, i una hostessa de pell fosca i llampant jersei groc, bandera i reclam del mític Cacaolat (una beguda que deu ser d'aquestes de creixement, perquè ja us dic jo que a la noia la roba li anava mooolt justa).

Després de badar pels set pavellons arriba el moment de fer balanç sensorial: he tastat 1 bombó i he saborejat més de 5 idiomes caçats al vol. No he quedat tipa i em temo que, si per mi fos, reciclaria tantes aparences i transaccions... amb el suc que en sortís Alimentaria els qui realment ho necessiten.

24 de març 2012

Compota de fruita amb iogurt

Després d'un àpat complet, el millor és optar per unes postres lleugeres i refrescants... Avui fa una setmana vaig descobrir aquesta recepta del llibre "Del mercat a la taula", editat per la Diputació de Barcelona. Espectacular!

Les fruites que us poso aquí són les que suggeria l'autora de la recepta, però podeu fer la mescla que més us agradi o us convingui (també segons la temporada).
Ah, i perdoneu la "llepada" del got, és per temptar-vos a posar-hi el dit ;)

COMPOTA AMB IOGURT
*Ingredients (per 6-8 persones):
- 4 peres Conference
- 1 plàtan
- 2 pomes
- el suc d’una llimona
- 4 iogurts (si són "grecs", millor)
- nous
- sucre
- aigua

*Elaboració:
- Rentem i pelem la fruita madura. La tallem a trossos i la posem en una olla.
- Per damunt, hi escampem 4-5 cullerades soperes de sucre, el suc d’una llimona i una tasseta d’aigua.
- Ho posem a coure uns 30 minuts, a foc baix.
-Fora del foc, ho triturem amb la batedora, fins que tingui la consistència d’un puré. Ho deixem refredar a la nevera.
- Muntem les copes (o gots) posant-hi la compota, el iogurt grec i ho decorem amb unes nous pelades i tallades a trossets. Bon profit!

22 de març 2012

Semblava fàcil, això de fer patates fregides...

Tot i que d'entrada em semblava un plat senzill i ràpid, després d'investigar una mica per internet ja em vaig adonar que si es volen fer bé (que quedin cruixents per fora i meloses per dins), la cosa no és "pim pam".

Aquí us deixo la recepta que va seguir una servidora (que va barrejar trucs i consells d'altres blogs). El procés pot semblar entretingut...però el resultat val molt la pena!

PATATES FREGIDES
*Ingredients:
- 1 patata gran per persona, aprox. (tipus Monalisa)
- 1 cullerada sopera de sucre
- aigua
- sal
- oli

*Elaboració:
-Pelem i tallem les patates, en trossos allargats.
-Les posem en un bol on hi càpiguen totes i l’omplim d’aigua molt freda. Quan l’aigua estigui tèrbola, retirem les patates i les reservem en un escorredor.
-Omplim el bol d’abans amb aigua a punt de bullir, hi posem una cullerada de sucre i deixem que aquest es dissolgui. Hi posem les patates i ho deixem reposar 10 minuts.
-Passat aquest temps, les escorrem i les assequem bé amb paper de cuina. Les deixem a la nevera durant 20 minuts.
-Ara ja comencem a fregir-les! Posem oli abundant en una paella o fregidora i, quan estigui calent, hi posem les patates i les fregim durant 3 minuts aprox. Les retirem del foc i les deixem refredar una mica.
-Les tornem a fregir, fins que estiguin ben daurades. Les escorrem, les salem i les servim.

19 de març 2012

Quiche de porros

Aquest dissabte vaig tenir convidades a casa i els vaig preparar, entre d'altres receptes que ja aniré penjant, una quiche de porros. Vaig seguir la recepta tal i com me l'havien passat, i ara em queda pendent provar d'incorporar-hi una mica de cansalada o innovar amb altres ingredients... n'anirem informant!

*Ingredients:
-Pasta brisa (pot ser congelada, tipus “La cocinera”)
-4 porros
-1 ceba mitjana
-150 grams de formatge emmental ratllat
-100 cc de crema de llet per cuinar
-4 ous
-Sal
-Mantega
-Oli d'oliva

*Elaboració:
-Posem la pasta al motlle i pressionem les bandes perquè agafi forma.
-Tapem la pasta amb paper d’alumini i hi posem per sobre una mica d’arròs, llegums... perquè facin pes.
-Ho posem al forn durant 15 minuts, a 180ºC.
-Tallem els porros a rodanxes i la ceba a làmines. Ho ofeguem amb una cullerada sopera de mantega, una altra d’oli i una mica de sal.  Quan estigui transparent, ho retirem del foc.
-A part, en un bol hi posem la crema de llet, 3 ous i els 150 gr. de formatge emmental. Hi afegim les verdures ofegades i una mica de pebre (si es vol).
-Tornem a la base, que ja hem tret del forn (hem llençat l’arròs i el paper d’alumini).
-Pintem la base amb el rovell d’ou que encara no hem fet servir i ho posem al forn 5 minuts més (per segellar la base).
-Traiem la base del forn i hi afegim el farciment. Tot plegat, ho posem al forn durant 20 minuts, aproximadament.

Posar el cafè al foc


Ahir, mentre nosaltres fèiem els calçots...

15 de març 2012

Muffins exprés

Ja sé que per a molts gastroblocaires l'entrada que publicaré avui pot semblar un atemptat a la bona cuina, aquella que es fa amb paciència i saborejant cada un dels passos, perquè el resultat sigui perfecte. Però és que a vegades també va bé tenir una alternativa ràpida...

M'explico: si un dia voleu sorprendre els vostres convidats, companys de feina, familiars, etc. amb un detall que no us porti massa feina, us recomano que proveu aquestes muffins de comerç just, que nosaltres vam comprar a la botiga d'Intermon i que es preparen en 10 minuts (i es couen en 15 més). Lògicament, el resultat no són les magdalenes artesanes de l'àvia, però la veritat és que també queden molt bones!

Les instruccions les trobareu a la mateixa capsa, que inclou les indicacions en neerlandès i també en castellà. Us ho aviso perquè una servidora no va veure la traducció fins que ja havia après que "eieren" és ou i "boter" és mantega... vaig pensar que el neerlandès és una barreja de l'anglès i l'alemany :)

Goede voordeel!



8 de març 2012

Canelons fregits

Mai hauria imaginat que un dia em menjaria els canelons amb les mans! I sí, aquest dimarts al curs de cuina vam fer uns fantàstics canelons arrebossats amb tempura, una presentació original i que et convida a gaudir del plat sense ni tocar la forquilla!
Ja veureu a continuació que la recepta no és complicada, però en canvi està boníssima i és una bona manera de sorprendre els convidats! Barreja de tradició i exotisme, que dirien els poetes...
Això sí, us recomano que els cuineu just abans de ser endrapats, que acabats de fer és quan són més bons ;)

CANELONS FREGITS
*Ingredients
-20 canelons 
-15 gambes grosses 
-6 pebrots del piquillo 
-1 ceba grossa
-75 gr. d’ametlla crua ratllada
-50 cc. de xerès sec
-60 gr. de fècula (Maizena)
-250 ml. de llet o crema de llet
-oli d’oliva abundant
-sal i pebre mòlt
-per la pasta tempura d'arrebossar: 200 gr. de farina, 175 cc. d’aigua amb gas freda, 1 ou

*Elaboració:
- Es netegen i es pelen les gambes. Es reserven.
- Es pela la ceba i es pica ben petita. Es tallen ben petits els pebrots del piquillo.
- Es fan bullir els canelons (en una cassola amb molta aigua, i sense oli!). Una vegada cuits, s’estenen directament al marbre.
- En un cassó amb 2 cullerades soperes d’oli, se sofregeixen lleugerament les gambes i es retiren.
- Al mateix cassó, sofregim lleugerament els caps de les gambes i, a continuació, els posem en un altre casó amb 150 cc. d’aigua. Se’ls fa arrencar el bull i es cola el suc.
- Al mateix cassó que s’han cuit les gambes, es posa a coure la ceba ben lentament.
- Quan ja és transparent, s’hi afegeixen les gambes trossejades i el xerès sec, que es deixa reduir. Tot seguit s’hi afegeixen la ametlla, el pebrot, el suc de les gambes i la llet amb la fècula desfeta. Es condimenta amb sal i pebre i es deixa coure uns 5 minuts sense parar de remenar. Es retira del foc i es deixa refredar abans de farcir els canelons.
-Una vegada farcits els canelons (és millor no omplir-los en excés), es passen per la pasta tempura preparada i es posen a coure en oli abundant i calent. Un cop daurats es deixen escórrer bé abans de servir-los.

*Per la tempura, barregem en un bol l'aigua (potser en necessitarem més que els 175 cc.), l'ou i la farina. Utilitzem la batedora manual, sense treballar-ho gaire. Per preparar aquesta pasta és important fer-ho en fred (aigua freda, fer la barreja lluny del foc, etc.)
Si es vol una pasta de cobrir lleugera, s’ha de fer al moment d’utilitzar-la. Si es vol una pasta una mica més compacta, s’ha de deixar reposar de 40 a 50 minuts.