La meva primera visita a Alimentària 2012

Escala obligada a Espanya (plaça) i arribo finalment a Fira Barcelona Gran Via ("no me l'imaginava tan gran!"). Maletes de rodes, cintes d'aquelles que et llisquen endavant i uniformes amb pressa. Em pregunto si no he aterrat a la terminal equivocada. Unes tímides parcel·les, de color verd artificial i amb cossos estirats prenent el sol, em fan canviar d'opinió: ara diria que sóc al campus... Ho confirmo quan veig un grup de gent fent cua per accedir a un dispensador de xurruques amb gust de barbacoa. Sort que just al costat hi ha l'estand d'aquell edulcorant que t'ajuda a controlar la hipertensió!

Molt encertat, aquí tot són excessos. Pots de maionesa més grans que la banyera de casa, gelats amb gust de paella i paquets de callos envasats al buit. La tendència és fer-nos la vida més fàcil, tot marcant-nos un camí que ens desvia del xup-xup, el xino-xano i el foc a poc.

Els porucs, no patiu. En aquesta aventura ens acompanyen un avi amb boina, ambaixador de la gastronomia de Navarra, i una hostessa de pell fosca i llampant jersei groc, bandera i reclam del mític Cacaolat (una beguda que deu ser d'aquestes de creixement, perquè ja us dic jo que a la noia la roba li anava mooolt justa).

Després de badar pels set pavellons arriba el moment de fer balanç sensorial: he tastat 1 bombó i he saborejat més de 5 idiomes caçats al vol. No he quedat tipa i em temo que, si per mi fos, reciclaria tantes aparences i transaccions... amb el suc que en sortís Alimentaria els qui realment ho necessiten.