Santa Teresa era pastissera?

Un professor d'història de la universitat sovint ens deia que "tot el que tu puguis imaginar, algú altre ja ho haurà pensat abans". És una sentència per desanimar el més cregut, o un repte perquè el somiador comenci a desbordar la seva imaginació?

Com en molts d'altres àmbits, en el món de la cuina també hi ha moltes coses que ja estan inventades. I, si funcionen, per què les hem de canviar? A tots ens agrada tapar-nos amb el davantal i imaginar que som el pirata a la recerca del tresor. Barregem les pistes que tenim, resseguim el mapa d'olors que hem anat dibuixant i, sovint, ens atrevim a desviar-nos del camí marcat. El resultat pot ser nou i engrescador per a nosaltres, però sovint em pregunto si aquella mateixa aventura no l'ha viscut algú altre, abans.

D'aquí la sopa d'all. Una recepta que podem descobrir i redescobrir, però amb la màgia de ser nosaltres, cada cop, els artistes. Per això dic que en aquest blog no prometo exclusives. No sé prou cuina com per inventar-me allò que ningú hagi pogut crear o explicar abans. Espero que no us sàpiga greu, però és que l'objectiu d'aquest blog és, senzillament, anar aprenent pel camí. I si ens hi ajudem tots plegats millor, no?

Per començar, una recepta d'aquelles que faria la iaia Maria: les torradetes de Santa Teresa. Tradicionalment es feien per endolcir les llesques de pa sec. Des d'un punt de vista una mica més romàntic, podríem dir que són un bon recurs per improvisar un detall deliciós.
No en detallo les quantitats, perquè fàcilment es pot anar fent sobre la marxa, segons el pa que es tingui.

*Ingredients:
- pa (de barra o de pagès, els francesos també ho fan amb brioix... a gust del xef, vaja)
- una mica de llet
- ous
- oli
- sucre
- canyella en pols

*Elaboració:
- Tallem el pa (a llesques fines, en el cas que sigui de barra; en rectangles-xurros, si és de pagès)
- Posem el pa a remullar amb la llet
- Ho escorrem perquè no quedi massa empapat i ho passem per un ou batut
- Ho fregim en una paella amb oli abundant
- Ho posem damunt un paper absorbent (o similar) perquè quedin ben escorregudes.
- Les passem per un plat on hi hem barrejat el sucre i la canyella en pols.

*Altres:
- El millor es menjar-les acabades de fer, perquè es ressequen ràpid.
- Els més llaminers poden sucar-les a la xocolata calenta, acompanyar-les amb una miqueta de melmelada, etc.

P.d: Per cert, que es diu que l'inventor de la sopa d'all va ser el gran rei Jaume I. Per això quan algú es creu un gran descobridor, el rei del mambo, se li diu (irònicament) que ha descobert la sopa d'all.