Panses, figues, nous, ametlles, avellanes... i tot ben regat amb un got de moscatell o vi dolç. Aquesta combinació ens pot recordar la cançó nadalenca del noi de la Mare, però sobretot ens evoca allò que tots (o això és el que em pensava jo) coneixem com a "postres de músic"... Un nom curiós, no?
Vet aquí que fa molts i molts anys, quan encara no hi havia tàpers ni entrepans congelats, els músics solien voltar (com ara) pels pobles, tot oferint els seus espectacles a qui els volgués veure. Segons sembla, abans de sortir a l'escenari (o entre actuacions), els artistes picaven fruits secs que en alguns casos servien de postres, en altres de sopar complet.... D'aquí precisament ve el nom "postres de músic", un plat pràctic i ràpid de menjar: no necessita coberts, no embruta i aporta energia suficient per a tota l'orquestra.
Com podeu imaginar, aquesta història no és meva, sinó que la vaig sentir
dimarts a la secció "Perles cultivades" que fa el Ramon Solsona a El Món a RAC1. Per completar la teoria etimològica, també van apuntar que, sovint, la gent del poble premiava amb fruits secs els músics que actuaven per les festes majors. Ah! i van explicar que les paraules "nyoca" i "ganyips" també s'utilitzen per referir-se a aquest conjunt de calories tan temptador.
A partir d'aquí, i aquests dies que tothom parla del català i el castellà, he pensat que estaria bé repassar algunes paraules que, a la cuina, poden provocar confusions (a mi, la primera):
- POSTRES, en català sempre s'ha de dir en femení i en plural (en castellà "postre", masculí).
- AROMA, com el seu sinònim olor: per nosaltres és una paraula femenina i per ells, masculina.
- LLEGUM: pels seguidors de Pere Calderes és masculina i pels descendents de Miguel de Cervantes és femenina.
Una possible frase per recordar-ho:
"Les aromes dels llegums, a les postres? No, gràcies!" (femení-masculí-femení)
