Avui, fem bondat

Després de tants dies de pastissos, convé posar una mica de seny i recordar algunes pautes que cal seguir a l'hora de dissenyar els nostres menús setmanals. No sé vosaltres, però en general diria que mengem massa carn i pocs llegums!

I és que la "taula ideal", segons la Fundació Alícia, seria la següent: 

- Fruita: 3 racions diàries

- Verdura: 2 racions diàries

- Lactis: 2-3 racions diàries

- Llegums: 2-4 racions setmanals

- Carn: 3-4 racions setmanals

- Peix blanc (rap, lluç, llucet, orada...): 3-4 racions setmanals

- Peix blau (tonyina, sardina, verat, salmó...): 1-2 racions setmanals

- Ous: 3-4 racions setmanals

Lògicament, aquesta és una dieta orientativa i que caldria adaptar a les necessitats de cadascú, però no està de més tenir-la present!

Ah, i pels que estigueu interessats en els productes de temporada, us recomano un calendari molt visual i pràctic que trobareu a la següent web.

Si ho preferiu en castellà, i sense tants dibuixets, a la Fundación Dieta Mediterránea cada mes publiquen una llista amb els aliments de temporada.

Acabem amb més deures... decàleg de la dieta mediterrània:

1) Utilitzar oli d'oliva, tant per amanir com per cuinar.

2) Menjar aliments d'origen vegetal en abundància (fruites, verdures, llegums i fruits secs). 

3) Cada dia hauríem de consumir una mica de pa o altres aliments procedents de cereals (especialment, integrals, ja que ens aporten més fibra, minerals i vitamines).

4) És important aprofitar els productes frescos i de temporada (són més bons i aporten més nutrients).

5) Consumir diàriament productes làctics (font de calci, fòsfor, vitamines, etc.).
6) La carn vermella s'ha de prendre amb moderació, es recomana apostar per carns magres (pollastre, gall d'indi, conill, etc.).
7) Peix en abundància, i ous amb moderació.
8) La fruita, una bona alternativa a mig matí o com a berenar.
9) L'aigua és la nostra millor amiga, tot i que tampoc és bo beure'n en excés ni durant els àpats.
10) I per arrodonir-ho...cada dia, una mica d'exercici físic!

Les olives engreixen tant com diuen?

"No es poden menjar més de 3 ous a la setmana", "beure aigua després del gelat fa de mal pair"... ai, quantes vegades les mares (perquè això és cosa de mares) ens han dit sentències que nosaltres no ens volíem acabar de creure?

Doncs bé, aquest matí a El Món a Rac1 han trencat uns quants mites sobre aliments. La responsable d'aquesta batalla a tants i tants tòpics ha estat la Maria Carme Vidal, Catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona. No sabem si ella és mare o no, però el cas és que algunes de les seves afirmacions ens poden servir com a legítima defensa.

- Els ous: dins o fora de la nevera? Com a norma general dins de la nevera, ja que el fred allarga la vida dels productes frescos.

- Quina és la diferència entre la marca de consum preferent i la data de caducitat? En el cas de la marca de consum preferent , vol dir que el fabricant assegura la qualitat sensorial del producte fins la data indicada; en el cas de la caducitat, que és més estricte, vol dir que a partir d'aquell moment ja no es garanteix la seguretat de l’aliment. Tot i així, hem de tenir clar que les dates no són una garantia absoluta, el més important és si hem mantingut el producte en les condicions òptimes o no.

- La norma no escrita dels "3 ous a la setmana, màxim" és correcte? No. L’origen d’aquesta creença és que abans es pensava que els ous tenien molt colesterol i que això determinava els nivells de colesterol de la sang; tot i així, ara sabem que el colesterol de la sang no ve determinat tant pel colesterol dels aliments sinó pel consum excessiu de greixos saturats. A pesar de tot, no hem d’oblidar que la base d’una dieta saludable és la varietat i, per tant, si mengem molts ous vol dir que estem renunciant a altres ingredients.

- Els aliments es fan malbé al congelador? La congelació és la tècnica que allarga més la vida dels productes. Si l’aliment està congelat i no trenquem la cadena del fred, el producte no es fa malbé.

- La verdura congelada perd nutrients? És cert que en el moment de descongelar la verdura perd aigua i, per tant, nutrients, però no són quantitats significatives.

- Es pot cuinar un producte congelat i després tornar-lo a congelar? Sí.

- Un bistec submergit en una Coca Cola pot desaparèixer? No, no es desfà del tot. Tinguem present que això és una qüestió d’acidesa, també passaria si el poséssim en un vas de vinagre o suc de llimona.

- És molt dolent menjar la part torrada de les cremades? Si en mengessis molta, sí, ja que se sap que en dosis altes la part torrada conté elements cancerígens. Tot i així, les que en podem prendre nosaltres no tenen aquest efecte.

- La pell de pollastre té hormones que fan créixer els pits? No n’haurien de tenir ja que està prohibit l’ús d’hormones en l’alimentació d’aviram i bestiar.

- L’aigua dels iogurts és perjudicial? No, forma part del procés natural que fa el iogurt, com a producte viu, però no té res de dolent.

- Reescalfar els aliments més d’una vegada fa que perdin propietats? L’escalfor fa que es redueixin vitamines, però si mengem variat això no ha de ser un drama: les vitamines que no ens arribin per una banda vindran per l'altra.

- El líquid de les llaunes de conserva (olives, escopinyes, espàrrecs, etc.) és dolent? No, no passa res si el bevem, però nutritivament tampoc ens aporta res interessant.

- És veritat que el vi blanc engreixa més que el negre? No.

- És perillós menjar-se una poma sense haver-la rentat? Sí, ja que a la pell s’hi poden acumular pesticides, brutícia de l’ambient, del procés de manipulació, etc.

- La fruita l’hem de posar a la nevera? Si volem que duri més, sí.

- Posar una goteta de lleixiu per rentar l’enciam és perillós? No, al contrari, és recomanable.

- És dolent menjar enciam abans d’anar a dormir? No. És veritat que l’enciam i les verdures són riques en fibra i això pot alentir la digestió, però en general això no suposa cap problema.

L'arròs fa el ventre gros...i la panxa llisa

Aquest dilluns al programa "La cuina de Carbó", a COMRàdio, hem parlat de la gastronomia del Delta de l'Ebre. Al següent link podeu escoltar les receptes que han explicat els oients i, també, descobrireu algunes curiositats d'ingredients com l'arròs i les carxofes.

Per exemple, sabíeu que...?
- La Cambra Arrossera del Montsià és una de les cooperatives més grans d’Espanya.
- Dins la Denominació d'Origen Protegida del Delta de l'Ebre, hi trobem diferents classes d'arròs: bahia, bomba, montsianell, sènia i tebre. Un dels més utilitzats a la cuina és el bomba, que té el gra rodó i assaboreix molt bé els sabors.
Pels risottos s'usen varietats italianes com l'arborio i el carnaroli.
- L'arròs és una excel·lent font d'energia, sobretot si es combina amb llegum (llenties, pèsols...).
- És un cereal sense gluten i, per tant, apte per a celíacs.
- Si es llança a les parelles que s'acaben de casar és perque es creu que aquest intercanvi de "fruits de la terra" pot afavorir la fertilitat dels nuvis.

BUNYOLS D'ARRÒS
Plat inspirat en la cuina grega i molt estès a la zona del Mediterrani. Com que sovint calcular les mesures d'arròs és difícil, l'objectiu d'aquesta recepta és aprofitar l'arròs que ens pot haver sobrat en alguna ocasió...
*Ingredients: 
- arròs blanc, bullit (passat per aigua freda)
- all i julivert picat
- llevat en pols
- 2 ous
- 3 cullerades soperes de farina
- oli
- salsa romesco (opcional)

*Elaboració:
- A l'arròs blanc, bullit i fred, hi afegim un all i julivert picat (en cru), una cullerada de llevat en pols, 2 ous i 3 cullerades soperes de farina. En fem una pasta.
- Posem l'oli en una paella i quan està calent hi anem posant els bunyols fets amb la pasta anterior (se'ls pot anar donant forma amb l'ajuda de dues culleres).
- Un cop fet, es poden acompanyar amb salsa romesco.

Pomes i peres

Ahir, a la col·laboració que faig al programa "La cuina de Carbó" de COMRàdio, vam estar parlant de la gastronomia de Lleida. Capital de la terra ferma i capital de la fruita (1 de cada 2 pomes i peres que creixen a Espanya ho fan a la zona de Lleida).

En aquest link podeu recuperar el programa i escoltar les receptes que van proposar els oients: des d'una senzilla però fantàstica salsa de poma per la carn, fins a un original aftereight de peres (mmm!), passant per clàssics com el pastís de poma i l'ànec amb peres. Lògicament, vaig sortir d'allà amb ganes de provar tots aquests plats i, per tant, amb deures per uns quants dies!

I aprofitant que em vaig endinsar en l'infinit i fantàstic món de les fruites, us deixo un petit repàs d'algunes de les varietats de peres i pomes que creixen a Lleida.

Us les presento, d'esquerra a dreta:
- Golden (groga, dolceta, ideal per cuinar al forn i per incloure a les amanides)
- Royal Gala (vermella sobre fons groc, dolça, amb un punt d'àcid i cruixent)
- Fuji (vermella sobre verd, molt dolça, sucosa i cruixent)
- Granny Smith (de color verd intens, molt cruixent i àcida)

I pel que fa a les peres...

Seguim començant per l'esquerra:
- Blanquilla (color verd amb taques vermelles, dolça i molt sucosa)
- Llimonera (pell groga i amb puntets, molt dolça i sucosa)
- Conference (allargada i amb taques marrons, molt gustosa)

A veure si a partir d'ara les reconec a la primera :)