Reis i reines, gaudiu del carbassó!

Ara sí que sembla que ja tenim l'estiu picant a la porta així que inaugurarem oficialment la temporada de receptes refrescants. La d'avui és una mica entretinguda, però la veritat és que el plat final val la pena! Al curs de cuina la vam preparar amb cansalada fumada, però com que a mi aquest gust tan fort no m'agrada gaire, la pròxima vegada la faré amb cansalada no-fumada... I res, ja em direu com la preferiu vosaltres ;)

*Ingredients:
- 250 gr de formatge de cabra
- 5 carbassons
- 150 cc de crema de llet
- 150 gr de cansalada tallada gruixuda 

- 75 cc de vi blanc
- 6 fulls de gelatina
- julivert i farigola
- sal i pebre mòlt 

*Elaboració:
- Es posen els fulls de gelatina en remull uns 10 minuts en aigua freda.
- Es netegen els carbassons i 2 es tallen a làmines fines (unes 35 unitats) de dalt a baix utilitzant un pela patates. La resta de carbassons es ratllen pels forats grossos del ratllador.
- S’escalden les làmines del carbassó i ràpidament es posen en aigua freda.

 -En una paella es posa a enrossir la cansalada polida i tallada a daus petits. Una vegada enrossida, es retira, s’hi posa el carbassó ratllat, es deixa coure uns minuts i es condimenta amb sal i pebre.
- Es barreja el carbassó ratllat amb el formatge esmicolat i la cansalada, el julivert picat i unes fulles de farigola. A part, s’escalfa el vi un moment, es retira del foc i s’hi posen els fulls de gelatina escorreguts i es barreja bé. S’incorpora a la preparació anterior i es deixa refredar. Hi afegim, finalment, la crema de llet.
-S’unta un motlle corona amb oli i es folra amb les làmines de carbassó reservades. S’omple amb la barreja preparada. Es deixa refredar unes 3 hores a la nevera.
-Quan està completament pres, ja es pot desemmotllar. Es pot decorar amb talls de tomàquet a tot el voltant i julivert picat.

Delícies de salmó

Com la protagonista de l'últim llibre d'Imma Monsó, avui jo també seré una dona veloç i us recomanaré una recepta rapidíssima, bona i original (pel que fa a la presentació). Es tracta d'uns paquetets de salmó ideals pels aperitius d'estiu! Perdoneu la qualitat de la fotografia, però espero que serveixi perquè us feu una idea del resultat... bon profit!

DELÍCIES DE SALMÓ
*Ingredients:

-200 gr de salmó fumat

-1 terrina de formatge cremós blanc (tipus Philadelphia)

-2 llimones (o taronges)

-cebollí i pebre blanc mòlt

*Elaboració:

-Es fan uns rectangles iguals amb el salmó. Els retalls es tallen petits.

-Es pica una part de cebollí.

-Es barregen els retalls de salmó i el cebollí amb el formatge, el suc de mitja llimona (o taronja) i el pebre blanc.

-S’escalden unes quantes tires de cebollí (5 segons amb aigua bullint i després en remull amb aigua freda)

-Es reparteix la barreja anterior als rectangles de salmó. S’enrotllen com un caneló i es lliguen amb dues tires de cebollí com si fossin paquets. La resta de llimona és per decorar.

Les olives engreixen tant com diuen?

"No es poden menjar més de 3 ous a la setmana", "beure aigua després del gelat fa de mal pair"... ai, quantes vegades les mares (perquè això és cosa de mares) ens han dit sentències que nosaltres no ens volíem acabar de creure?

Doncs bé, aquest matí a El Món a Rac1 han trencat uns quants mites sobre aliments. La responsable d'aquesta batalla a tants i tants tòpics ha estat la Maria Carme Vidal, Catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona. No sabem si ella és mare o no, però el cas és que algunes de les seves afirmacions ens poden servir com a legítima defensa.

- Els ous: dins o fora de la nevera? Com a norma general dins de la nevera, ja que el fred allarga la vida dels productes frescos.

- Quina és la diferència entre la marca de consum preferent i la data de caducitat? En el cas de la marca de consum preferent , vol dir que el fabricant assegura la qualitat sensorial del producte fins la data indicada; en el cas de la caducitat, que és més estricte, vol dir que a partir d'aquell moment ja no es garanteix la seguretat de l’aliment. Tot i així, hem de tenir clar que les dates no són una garantia absoluta, el més important és si hem mantingut el producte en les condicions òptimes o no.

- La norma no escrita dels "3 ous a la setmana, màxim" és correcte? No. L’origen d’aquesta creença és que abans es pensava que els ous tenien molt colesterol i que això determinava els nivells de colesterol de la sang; tot i així, ara sabem que el colesterol de la sang no ve determinat tant pel colesterol dels aliments sinó pel consum excessiu de greixos saturats. A pesar de tot, no hem d’oblidar que la base d’una dieta saludable és la varietat i, per tant, si mengem molts ous vol dir que estem renunciant a altres ingredients.

- Els aliments es fan malbé al congelador? La congelació és la tècnica que allarga més la vida dels productes. Si l’aliment està congelat i no trenquem la cadena del fred, el producte no es fa malbé.

- La verdura congelada perd nutrients? És cert que en el moment de descongelar la verdura perd aigua i, per tant, nutrients, però no són quantitats significatives.

- Es pot cuinar un producte congelat i després tornar-lo a congelar? Sí.

- Un bistec submergit en una Coca Cola pot desaparèixer? No, no es desfà del tot. Tinguem present que això és una qüestió d’acidesa, també passaria si el poséssim en un vas de vinagre o suc de llimona.

- És molt dolent menjar la part torrada de les cremades? Si en mengessis molta, sí, ja que se sap que en dosis altes la part torrada conté elements cancerígens. Tot i així, les que en podem prendre nosaltres no tenen aquest efecte.

- La pell de pollastre té hormones que fan créixer els pits? No n’haurien de tenir ja que està prohibit l’ús d’hormones en l’alimentació d’aviram i bestiar.

- L’aigua dels iogurts és perjudicial? No, forma part del procés natural que fa el iogurt, com a producte viu, però no té res de dolent.

- Reescalfar els aliments més d’una vegada fa que perdin propietats? L’escalfor fa que es redueixin vitamines, però si mengem variat això no ha de ser un drama: les vitamines que no ens arribin per una banda vindran per l'altra.

- El líquid de les llaunes de conserva (olives, escopinyes, espàrrecs, etc.) és dolent? No, no passa res si el bevem, però nutritivament tampoc ens aporta res interessant.

- És veritat que el vi blanc engreixa més que el negre? No.

- És perillós menjar-se una poma sense haver-la rentat? Sí, ja que a la pell s’hi poden acumular pesticides, brutícia de l’ambient, del procés de manipulació, etc.

- La fruita l’hem de posar a la nevera? Si volem que duri més, sí.

- Posar una goteta de lleixiu per rentar l’enciam és perillós? No, al contrari, és recomanable.

- És dolent menjar enciam abans d’anar a dormir? No. És veritat que l’enciam i les verdures són riques en fibra i això pot alentir la digestió, però en general això no suposa cap problema.

Púding de poma i xocolata

La cançó popular diu que de tan calenta, la llengua em vaig cremar. Potser tampoc caldria... Si sou inquiets i voleu gaudir de la xocolata sense prendre mal, aquí us deixo un llibre i una recepta totalment inofensius (preneu-vos-ho com un regal de Sant Jordi, amb retard però present).

El primer es diu Xocolata desfeta i és obra de l'escriptor Joan-Lluís Lluís, un autèntic artista de les paraules que ens explica una mateixa història de 123 maneres diferents.

L'altra és filla d'una mestra, en aquest cas dels doços: la Gemma Clofent. Del seu blog La cuina de casa vaig agafar prestada aquesta deliciosa recepta i, com sempre, el resultat va ser espectacular! I em sembla que no vam tenir temps de fer-hi les 123 cullerades...

PÚDING DE POMA I XOCOLATA

*Ingredients:
-2 pomes (o una i mitja, si són grans)
-1 cullerada de mantega
-2 cullerades de sucre
-150 gr de xocolata per a postres
-200 gr de sucre
-400 ml de llet
-3 ous
-Caramel líquid

*Elaboració:
-En un paella fem un caramel amb la mantega i les dues cullerades de sucre.

-Quan comenci a agafar color, hi afegim la poma tallada a daus i ho deixem uns minuts a foc baix. Ho reservem.

-En un cassó al foc, escalfem la llet i hi fonem la xocolata. Ho deixem refredar una mica i quan estigui tèbia hi incorporem els ous, el sucre i ho barregem bé.

-Untem un motlle amb el caramel líquid i hi repartim la poma. Aboquem la barreja a dins i ho coem al forn al bany maria durant uns 45 minuts a 170º.

-Ho deixem refredar, desemmotllem i reservem a la nevera fins el moment de servir.

-Per decorar-ho, vaig tallar una mica de poma a grills i els vaig passar també per la paella amb mantega i sucre.

Enfogona't, pelegrí!

Al programa "Quins fogons", de Ràdio Castellar, ens animen a pensar receptes per homenatjar Sant Jordi. I com que les sopes de lletres em sembla que no són massa comestibles, us proposo una recepta ideal per enamorats (enamorats de la parella, del veí, del menjar o de la vida en general!).

Desconec si els científics ja s'han posat d'acord en els suposats efectes afrodisíacs del marsic, però el cas és que està boníssim, així que serà el protagonista del plat d'avui. Tot plegat ho servirem dins d'unes vieires, que són aquestes boniques petxines de pelegrí...  Els més romàntics, si us hi esforceu una mica, podreu veure en la vieira la forma d'un cor ocult jeje

  

VIEIRES FARCIDES

*Ingredients:
-8 vieires (poden ser congelades) 
-24 musclos
-24 cloïsses 
-1 ceba
-50 cc de vi blanc
-100 cc de crema de llet
-50 g de formatge Gruyère ratllat
-50 g d’ametlles laminades
-25 g de fècula
-pebre mòlt i nou moscada

*Elaboració:
- Es posen les cloïsses en aigua i sal uns 10 minuts, perquè treguin les impureses. Netegem els musclos (amb closca) i les vieires (en netegem la closca i la carn, per separat).

- Es pica la ceba ben petita. La meitat de la ceba es posa en un cassó amb els musclos, les cloïsses (amb closca) i el vi. Es cou tapat uns 5 minuts.
- Les vieires (sense closca) es couen amb una cullerada d’oli i la resta de ceba. Han de coure lentament uns 10 minuts tapades.
- Es colen i barregen els sucs de les dues coccions. S’hi afegeix la fècula desfeta amb una mica d’aigua. Quan s’hagi espessit una mica, hi incorporem la crema de llet, fins que arrenqui el bull.
- Aleshores es retira del foc i s’hi tiren les ametlles.
- Es farceixen les vieires repartint el marisc (a qui ja hem tret la closca!). Es cobreixen al damunt amb la salsa i s’hi espolsa el formatge ratllat. S’han de gratinar just al moment de servir-les.

Una mona de cupcakes

A la família no estem batejats, però quan arriba Setmana Santa... surten padrins de tot arreu! La tradició de la mona sempre l'hem fet molt casolana i aquest any vam decidir innovar i construir el tradicional pastís a partir de mini-cupcakes, així posava en pràctica tot allò après al curs que us vaig comentar.

El resultat va agradar, estava boníssim! Us en deixo la recepta perquè ho proveu ben aviat!

CUPCAKES DE PASTANAGA (en surten més de 12 unitats, de les grans)

*Ingredients:

- 2 ous

- 115 gr de sucre

- 140 gr de farina

- 1 culleradeta de bicarbonat sòdic (no us espanteu, en venen al Mercadona, secció de pastisseria)

- 1 culleradeta de canyella

- 120 ml d'oli d'oliva suau o de girasol

- 150 gr de pastanagues, pelades i ratllades

- 140 gr de poma, pelada i ratllada

- 8 nous pelades i trossejades

*Elaboració:

- Preescalfar el forn a 160ºC.

- En un bol, tamisem la farina amb la canyella i el bicarbonat.

- En un altre bol, batem els ous amb el sucre i l'oli. Hi incorporem la farina amb la canyella i el bicarbonat.

- Quan estigui ben barregat, hi afegim la pastanaga i la poma ratllada, i per últim les nous.

- Repartim la barreja entre els papers de cupcakes, sense omplir-los més de 3/4 (*es recomana posar els papers dins de motlles de silicona o similar, perquè no es deformin).

- Ho posem al forn uns 20-22 minuts, fins que punxant amb l'escuradents aquest surti net.

- Retirem del forn i els deixem refredar dins dels motlles 5 minuts.

COBERTURA DE FORMATGE (amb la que nosaltres vam fer les filigranes del capdamunt, però generalment es cobreix tota la superfície del cupcake, amb mànega pastissera)

*Ingredients:

- 350 gr de formatge cremós tipus Philadelphia, ben fred

- 100 gr de mantega a temperatura ambient

- 130 gr de sucre glaç (o menys, segons el vostre gust)

- 1 culleradeta d'extracte de vainilla

*Elaboració:

- Amb les espàtules de plàstic i a poca velocitat, batem la mantega amb el sucre.

- Quan estigui ben barrejat, hi afegim l'extracte de vainilla i el formatge cremós

- Ho batem tot plegat durant uns minuts, i ja està llest per decorar.

Fideus amb salsa romesco

Fa uns dies, al curs de cuina, vam rossejar fideus. Vam seguir una recepta força senzilla (sobretot si ja tens el brou de peix fet!), però la vam arrodonir amb un acompanyament que a tots ens va sorprendre: salsa romesco. I jo que em pensava que només la fèiem servir per acompanyar els calçots i altres verdures a la brasa!

Aquí us deixo la recepta de tot plegat perquè ho proveu vosaltres mateixos. Ah, i un truc: la salsa romesco la vam fer passant tots els ingredients directament pel braç elèctric (això sí, l'oli s'hi ha d'anar afegint igualment de mica en mica, perquè no es talli). Bon profit!

ROSSEJAT DE FIDEUS

*Ingredients:
- 350 gr. de fideus del número 1 o 2 (millor del número 1, que s’aixequen més fàcilment)
-1 sèpia bruta
-2 grans d‘all
-1 ceba petita
-1 pebrot verd petit
-1 l. de brou de peix

-2 cullerades de conyac
-1 cullerada petita de pebre vermell dolç
-oli d’oliva
-sal 

*Elaboració:
-En una olla poseu a sofregir el pebre vermell amb una mica d’oli, durant uns segons.
-Immediatament poseu el brou de peix i les dues cullerades de conyac. Un cop arrenqui el bull reserveu-lo a banda.
-En una paella de fer l‘arròs es posen a sofregir, poc a poc i amb un bon raig d’oli, el grans d’alls sencers i sense pelar. Quan els tingueu enrossits, es retiren.
-Seguidament, en el mateix oli, poseu els fideus i aneu-los remenant perquè s’enrosseixin uniformement. Una vegada ben rossos, coleu-los de l’oli en un colador.
-Recuperem l’oli de fregir els fideus i fem un sofregit amb la ceba, el pebrot i la sèpia tallada petita. Quan el sofregit sigui ben ros, hi afegiu els fideus rossos i hi tirem el brou de peix ben calent. Ho coem 5 minuts al foc i després ho posem 7 minuts més al forn, perquè els fideus quedin ben drets.
-Se serveixen amb una mica de salsa romesco (o all-i-oli). 

 SALSA ROMESCO
*Ingredients:
-1 cabeça d’all, pelada però sense desgranar
-2 tomàquets (millor de pera), que siguin vermells
-2 nyores 
-1/2 bitxo
-20 gr. d’ametlles i avellanes torrades, pelades 
-1 llesca de barra de pa de 1/4, torrada i remullada amb vinagre de bona qualitat
-200 cc. d’oli d’oliva verge
-sal i pebre mòlt 

*Elaboració:
- Al forn, escalivem els alls i els tomàquets (amb una creu al cul, per després pelar-los millor)
- Un cop s’hagi refredat una mica, ho pelem i traiem les llavors dels tomàquets.
- Posem les nyores i els bitxos en remull, amb aigua tèbia. Després, amb un ganivet traiem la polpa i es reserva.
- Es piquen els alls al morter, i tot seguit s’hi van picant les ametlles i les avellanes d‘una en una perquè quedin ben aixafades.
- S’hi afegeix la torrada remullada, els tomàquets trossejats, les nyores i els bitxos. Tot plegat ha de quedar una pasta molt espessa.
- Aleshores s’hi va tirant l’oli (com si féssim maionesa, poc a poc perquè no es talli).
- Es condimenta amb sal i pebre i ja està llesta!